mundà -ana
1 adj. [LC] D’aquest món, relatiu o pertanyent a la vida d’aquest món. Felicitat mundana. Plaers mundans.
2 adj. [LC] De la societat, especialment frívol, luxós. Vida mundana.
Les normes hi són per alguna raó. Tot i així, he sentit dir i començo a desitjar, que són per trencar-les.
L’Akira, una dels Mundans de l'institut, ho va proclamar en una tutoria i discretament ho vaig recollir i amagar ben plegat al costat del pit. Fa temps que observo i he anat veient com de mica en mica se'm van esquerdant, les normes: a les pel·lis i llibres de fantasia que comenten entre classe i classe, a la sangonosa botifarra negra de l'entrepà de la Jana i en un pòdcast que una vegada vaig escoltar fluixet i de nit sota els llençols. Com més va, més penso que li diuen normes per no dir-ne prohibicions.
Miro de reüll i m'esvera i m'exalta tot el que em diuen que no he de fer, i no vull voler-ho, però em crida, em crida, em crida: Les muntanyes de papers brillants amb estampats bonics arrugats als contenidors a principis de gener, la màgia dels llibres de què parlen sovint l'Akira, la Jana i la Queralt, les espelmes en una magdalena bufades per l'Esther vigilant que no ens enxampessin els pares i en el clip estampat de flors que tota temerosa li vaig regalar.
Ens han dit des de nenes que tot això no està bé, però fa temps que ja no entenem què és el que fa que estigui malament. Cautelosa, l'Esther em va confessar que ella desitjava tenir la mateixa alegria que els altres, i alleujada li vaig contestar que jo també, si us plau, i ens vam descobrir acompanyades.
Vam néixer i ens van col·locar, amb tots els altres, dins una bombolla de vidre tancada en una garjola de ferro forjat dins una alta torre amb una sola porta, de la qual molt pocs homes tenen la clau, i unes diminutes, inaccessibles i restringides finestretes que la meva germana i jo dissimulant mirem, que deixen passar un fil de llum que ens fa por que ens escalfi, però que ja ens ha començat a acaronar. Aquesta bombolla, dins la garjola, dins l’alta torre amb finestres petites la duem dins les entranyes i ens clou, i ens defineix i, ho estem notant, ens ofega.
Els Mundans, ens han dit sempre, no coneixen la veritat, ni volen creure ni volen saber com de bo i recte cal ser per salvar la pell quan vingui l’Harmagedon i tenir dret a reviure en el paradís, amb els nostres éssers estimats, amb tots els que han sigut i els que seran Testimonis de Jehovà.
Portem tota la vida esperant una fi del món imminent. Tota la vida amb por de fer-ho malament i acabar la nostra existència a l'infern. Tota la vida amb por de caure en alguna temptació i perdre el dret a l’eternitat i de rebot perdre també les nostres famílies. Les nostres besàvies ja creien i ja esperaven, i van morir encara creient en la retrobada, i així també esperen les nostres àvies, les nostres tietes, i les nostres mares, i molts dels seus marits i germans.
Els textos de l'Atalaya diuen que hem d'estar preparades. Els ancians ens dicten, o suggereixen, que és millor no fer gaires plans, que no val la pena. Aleshores, amb l'Esther ens preguntem: per què continuem tenint fills, si hem d'anar a trobar-nos amb els nostres morts tan aviat?
Aquest matí l'Akira se m'ha acostat mentre esperàvem la professora d’economia. S'ha assegut a la cadira buida del meu costat i m'ha mirat fixament, com intentant entendre el meu silenci, el meu aspecte modest i la meva distància. Jo he respost primer amb una mirada intermitent i present alhora, volia entendre el seu món, que és el que tenim prohibit. Li hauria hagut de dir que no volia seure ni parlar-hi però, en canvi, el que ha brollat de mi ha estat demanar-li el primer llibre de la saga de Harry Potter, que el meu pare mai ens ha permès ni fullejar i de la qual ella en vesteix tantes samarretes i xapes.
Me l'ha dut aquesta tarda, l'he esmunyit entre els llibres de text, i en tornar a casa, després de la sessió de pràctiques d’oratòria i conversió, i dels assajos de negació a una sang que ens podria salvar la vida actual però no la de després, li he trobat un amagatall ben arraconat entre la paret i el matalàs. Aquesta nit començaré a llegir, i a transgredir i a fingir que tot continua sent com sempre. Vull ser mundana, ser part del món, d'aquest altre món que ens diuen que és tan pervers però només fa que brillar. Planifico a llarg terme la meva escapada i la de l'Esther. Tenim por del que pugui passar, però tenim moltes més ganes de viure fora encara que, durant un temps, haguem de seguir a dins.
Les fonts d'aquest text parlen molt més extensament, i amb moltes més branques, dels temes que hi tracto. Abans de posar-me a escriure'l ja havia escoltat i llegit molt sobre aquest món surrealista, encorsetat i cruel. Per la raó que sigui és un tema que m'ha atret. Volia mirar d'entendre-ho.
En el relat volia parlar principalment de l'hipotètic ofec i del desig d'alliberació de les mans d'aquest grup coercitiu que són els Testimonis de Jehovà per part d'una adolescent. En tot el que he consultat hi ha molta més tela per tallar i moltes més dades que
val la pena conèixer per no prendre'ls com una "simple" (cap religió ho és) religió.
(Segurament també hi ha alguna dada que no serà del tot rigurosa.)
No es pot concentrar tanta informació en un relat d'unes 800 paraules. Us convido a escoltar algunes de les següents entrevistes per descobrir l'amplíssim avast de la qüestió. I a llegir el llibre de la Soraya Nárez (ex Testimoni), No somos parte del mundo. Jo encara no ho he pogut fer, però ho faré més aviat que tard.
Foto: de Morteza Ghanbari: https://www.pexels.com/ca-es/foto/llum-clareja-lleuger-model-18766071/
Fonts:
Entrevistes a Soraya Nárez (El sentido de la Birra, El club de las mentes vivas, Tenía la duda i Disidencia controlada) i a Mikel Nájera (Disidencia controlada).
Web dels Testimonis de Jehovà. (en termes de transfusió de sang, sexualitat, lectures aprovades i prohibides, homosexualitat, reproducció assistida, aniversaris, celebració del Nadal, i molt més)
Altres publicacions que no he pogut rescatar de l’historial.
Un cop dins, m'he quedat amb ganes de més!
ResponElimina