Estiu 2023. Un diari que no serà un diari.

Foto de fa uns dies, començant a sentir les vacances...

Ja fa uns quants anys que cada estiu he estat participant en un repte d'escriptura a l'agost. Concretament el de l'Elena Medel. L'any passat va ser la primera vegada que vaig aconseguir acabar-lo. Si voleu el podeu llegir. Està tot publicat en aquest blog.

Per aquest estiu també tenia ganes de seguir-ne un, però em venia poc de gust tornar al de l'Elena Medel ja què les propostes any rere any es comencen a repetir. Volia buscar algú que tingui una proposta per aquest mes en que tenim més temps, potser relativament, però més temps fora d'oficines i rutines. Però no he trobat res.

Així que vaig dir-me que me'l muntaria jo, el repte. Vaig decidir fer-lo de poesia, com el del POEMBER. D'explorar les formes retòriques hagudes i per haver, i crear-me una llista de paraules bastant aleatòries per cada dia.

Ara, quan em vaig posar a triar formes retòriques, em vaig atabalar una mica. N'hi ha moltes, algunes més senzilles que altres, i em vaig veure que sense una persona que em guii una mica a l'hora d'aplicar-les, no sabria massa per on tirar. Em vaig veure començant amb un nivell d'exigència bastant alt. No és el que em ve de gust. Així que en aquell moment vaig parar d'intentar organitzar-me i vaig anar a fer una altra cosa per desconnectar.

Avui, ara, 23 de juliol a les 16:52, esperant una trucada d'una mare que necessita ajuda amb la seva lactància, em paro a mirar el meu blog i veig que aquí hi tinc un paper en blanc infinit.

Que el puc aprofitar.

Que puc escriure el que em vingui de gust.

Tan curt o tan llarg com em vingui de gust.

Dels temes que em vinguin de gust.

A les hores que em vinguin de gust.

Amb qui em vingui de gust.

 

Possiblement explori alguna forma retòrica, les vull aplicar de manera conscient. N'hi ha alguna que ja sé que les faig servir sovint (com l'anàfora que acabo de fer servir unes línies més amunt i faré servir unes línies més avall) com a marca de la casa, ara vull conèixer-ne de noves per veure en quines m'ho passo bé i m'hi sento còmoda. 

Sense passar-me en l'exigència. 

Sense esperar treure un text cada dia. 

Sense posar-me una nota a mi mateixa. 

Sense cremar-me si no em surt res. 

 

L'any passat vaig aprendre a escriure tant sí com no tot i no tenir la inspiració òptima. I em va anar bé.

Ara vull tornar a acabar el repte que em plantejo, però també vull descansar, que estem de vacances. Amb el format d'altres vegades sempre tenia un run-run al cap com de deures per fer. I això ara no ho vull. 

Vull ser més automàtica. Pensar només el que escric quan estigui escrivint. Com va dir Rodoreda en aquesta entrevista: "Jo hi crec una mica en la inspiració, però vull dir que escrivint o pensant en la cosa que has d'escriure et vas exaltant, i és possible que la inspiració vingui escrivint."

No descarto anar mirant el repte de l'Elena Medel (suposant que aquest any també el proposi), i la llista de figures retòriques, i altres exercicis d'escriptura que tinc guardats.

També vull desconnectar de les xarxes. No vull estar pendent de l'instagram. No vull stories ni posts al feed ni reels ni "atrapes" ni scroll infinit.

Així que serà un repte que no vull fer tant cap enfora. Vull que es quedi en un format més íntim. Vull aconseguir que el número de likes em sigui igual. Vull trobar la fòrmula per arribar a la gent que activament em vulgui llegir, sense haver d'estar cada dia pujant contingut a la xarxa social.

Hi seguiré pensant...

Mentrestant... Al meu estiu d'escriptura el tret de sortida dono (Hipèrbaton). Una mica d'escriptura diària, deixant-me portar.

(Ah, i creuo els dits perquè puguem sobreviure als resultats de les eleccions d'avui...)