Autoalimentació i autofagitació d'un sistema autocentrat.

Vinc a fer una pataleta, avui no escriuré ni bonic ni poètic ni nada de nada.

Tot va començar amb els anuncis. Tu entraves a instagram i de cop et sortien anuncis. De tant en tant, al principi no eren molts. Després van arribar els storys. Que al principi, per mi, no tenien cap gràcia. Penjaves un video i a les 24 hores desapareixia sense que puguessis interactuar, pues muy bien. I els videos més llargs, que segons quins eren interessants, solien ser de divulgació. De novetat en novetat, ja no tenim l'instagram al que vaig arribar el 3 d'abril del 2012. Ara tot son gent volent vendre'm merda (notis la referència a la cançó d'Els Pets SOROLL).

Fa molt de temps que vaig donant voltes i reflexionant al voltant d'això. Vull seguir aquí? En un lloc que ja no està fet per mi? En un lloc que s'autoalimenta i s'autofagita de si mateix?

Em molesta l'algoritme, em molesta el sistema que vol que estigui allà atrapada enganxada de reel a reel. Perquè ho fa. Amb els seus tentacles els reels, els stories, l'explorer, t'atrapen, M'ATRAPEN i ja no puc més. A sobre, ara al mig del teu "feed" et tiren una ristra de suggerencies, (no sé extactament quantes perquè he deixat de comptar a la trentena) de gent que igual, IGUAL, IGUAL IGUAL t'interessen. Normalment els podia desactivar durant un mes i santes pasqües. Però ara que aquest estiu he decidit pausar el compte principal, on obviament segueixo massa gent i hi ha massa soroll, per fer servir el secundari on hi segueixo com a molt 100 perfils (que també són massa), resulta que la opció de pausar suggerencies no la tinc. No sé si es que JO no la tinc, o es que instagram l'ha desactivat i la gent encara no ho sap. 

Investigant per mirar de trobar si realment ho han eliminat o què ha passat, en un article sobre les novetats no se quin magnate de la app deia que "hauriem d'estar contents de trobar el contingut nou entremig del feed".

Doncs no, Sr Zuckerberg, o Mosseri, o qui sigui. No estic contenta. No vull veure gender reveals, ni bodes, ni batejos ni fleumositats de famílies que ni conec ni coneixeré, ni receptes de postres (els postres m'agraden quan he decidit menjar-me'ls jo, no quan me'ls entaforen), ni gats verds d'un il·lustrador que segur que ho fa molt bé però que no conec. I per descomptat, els anuncis pel mig. Obviament t'entaforen els suggested per poder entaforar-te més anuncis.

El "problema" és que portant 10 anys allà hi ha persones i perfils que han acabat formant part del meu dia a dia, i m'agrada que hi siguin i m'agrada veure'ls i assabentar-me dels seus projectes i veure com creixen. Persones que segueixo fa 10 anys, o 6 o 3 o 1. Pintores, il·lustradores, pensadores, advocades, divulgadores del feminisme, de la criança conscient i pausada, del veganisme, humoristes... Els vincles que tinc amb aquests perfils son prou forts per costar-me prendre la decisió.

En fi, fent el paral·lelisme, estic en una relació en la que ja no vull estar. No així. 

—Ja bueno Yas, doncs no hi entris i ja està, no? Perquè et queixes tant?

El tema és que a part de tot això, des de l'arribada d'internet a casa que hi he estat enganxada, cada època a través d'un canal diferent i últimament més fort que mai. No entraré en detalls de perquè, però així és. Ara m'he posat una app a la que li he dit que em bloquegi certes altres apps en uns horaris determinats per mirar de control·lar el temps que hi passo. Vull estar present amb el meu fill, la meva parella i les meves famílies. I AMB MI.

La meva decisió matinal d'avui diumenge 31 de juliol ha estat mantenir-me en el plan que tenia ahir a la nit però amb més fermesa. Aquesta nit desactivaré temporalment el meu compte principal (@yasminacapo) i durant el mes d'agost estaré al secundari (@senyorayasmina). 

Que perquè, després de tot el que he vomitat segueixo allà? Doncs perquè a l'agost l'Elena Medel (@medelelena) fa un "repte" d'escriptura que aquest any espero aconseguir acabar. Seria la tercera vegada que el començo. I només el divulga a través del seu perfil.

I després? Doncs tinc un mes per anar-ho pensant.

Tenim un llibre amb la Berta de El poblet que hem d'acabar de coure i posar-hi la cirereta. I promocionar-lo quan sigui el moment. Així que fins aleshores, la opció d'esborrar definitivament el compte queda descartada.

Sé que en el moment en que elimini els comptes em trauré un pes de sobre. Igual que quan em vaig treure primer el twitter i després el facebook. Viuré més tranquil·la, guanyaré temps, llegiré més, escriuré més, dibuixaré més, viuré més, decidiré més.