Una nena a qui mai veia la cara perquè sempre estava amagada darrere de coses. Un pebrer, una tauleta de xocolata, una partitura, un pinzell...
L'havia oblidat del tot fins que fa unes setmanes vaig recuperar l'antic disc dur del meu primer ordinador portàtil.
A veure què més em porta, aquesta nena. Li descobriré mai la cara?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.