Soy madre con sus rutinas habituales,
y hoy,
me permito ir a cenar.
Porque me apetece,
porque son mis amigas.
Por las rissas,
por las historias,
por las histerias,
y por las pizzas.
Por I,
por M,
por P,
por V,
y por mi.
Por el vino,
por la cerveza,
por el té frio.
Por el reencuentro,
por los besos,
por los abrazos.
Por la Y de mañana,
que me agradecerá:
haberme saltado los horarios,
haberme permitido trasnochar,
haberme dado espacio,
haberme cuidado.
Sin culpas,
sin tensiones,
sin pensar.
Con gozo,
con plenitud,
con un ahora,
y con un aquí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.