Començo per la Rosa.
Fa molts, molts anys que conec a la Rosa. Podria dir des dels 10, o des dels 12, no ho tinc clar. Tampoc tinc record del moment en que ens vam conèixer. Simplement, hi és des de quasi sempre.
Tenim la mateixa edat, i a més vam néixer durant la mateixa setmana. Ella és d'un dia 3 i jo d'un 7. A més, els nostres entorns sempre han estat relacionats amb l'art. L'Escola d'Art de Rubí, primer com a nenes i després com a adolescents en cerca de tècniques molt més elaborades, Ministeria (d.e.p), el C.I.R.C...
Apassionada pel que crea, i convençuda del que comparteix i opina, sense por d'arriscar en tècniques i propostes creatives. Jo m'he animat a més d'una de les seves i sempre n'he tret un fil des d'on estirar, o com a mínim un desbloqueig, que no és poca cosa. Em van venir ganes de retratar-la tal com apareix a una de les últimes fotos que ha penjat.
Mostrant la seva cicatriu, la seva vulnerabilitat, la seva història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.