Torrents de seguretat, llum i lleugeresa - Recta final 4/5

https://www.youtube.com/watch?v=rg18Kf4en2o

Un so subtil amb gust de camins de vinil sent llegits, notes sostingudes i allargades que creixen amb uns cops ferms i suaus de bateria, i una veu suau i decidida que entra amb una presència vellutada.

El so subtil ja no ho és tant, els camins de vinil desapareixen. La veu i les notes sostingudes continuen pujant de mica en mica la intensitat. Apareixen tres pinzellades d'un so brillant amb una atmosfera que embolcalla com els efectes sonors d'un espai falsejat a la pantalla gran. La veu, la melodia, continua imposant-se constant i segura.

Apareix una segona veu, duplicada de la primera, acompanyant de fons, reforçant la melodia i la força principal, que es manté constant en la seva pujada emocional, anticipant la primera explosió controlada.

La veu enfila uns quants tons, alguns decibels i uns quants punts d'intensitat, amb una mica més de brillantina sonora i un somriure que es desplega a l'instant.

Torrents de lleugeresa entrant per les teves oïdes. Veus, sons i dinàmiques agudes disparant-se directes al teu pit, il·luminant-lo. Flotes. Identifiques un so i una sensació que ha estat allà tota l'estona i que és primordial. Cops greus constants i sostinguts que et fan vibrar tota. Una festa recorrent cada centímetre de pell que tens disponible per aquesta cançó.

La veu continua llistant l'alegria de ser ben recompensat pel destí, amb més sons petits i lleugers com confeti metal·litzat i pujant un graó més en el nivell de la joia de ser vius.

Estels fugaços sonors continuen creuant a través del cel del teu cervell, il·luminant cada galta que tens, mentre cantes.

La veu torna a fer la seva anticipació, ara d'una segona explosió que es desferma una mica més. Les espatlles fa estona que es mouen, i ara s'hi sumen els braços sencers i ja no et mantens quieta, balles.

Nous torrents creuant horitzons mentals, encenent les connexions neuronals de l'amor, l'alegria i la pau interna. La purpurina musical continua anant d'un costat a l'altre sense parar, sense parar, sense parar i ràpid es torna a enfilar per encaminar-se cap a una explosió sensorial que frena un moment amb la caiguda dels rius de brillantor.

Agafa impuls i ja arriba el tercer cop d'alegria, però aquesta vegada és encara més gran, més contundent, més decidit encara, pujant tons, una, dues, tres vegades.

I frena, una mica.

La veu es despulla de complements i es vesteix de la justa purpurina, caminant pas a pas arribant al final de la cançó. Però t'ha enganyat i remunta de nou, la quarta i darrera explosió és aquí, ja no pots més de gaudir de tanta serenor i seguretat concentrades dins teu, petes de gust. El baix mai ha parat, però el tornes a sentir ben fort. Tot gira i regira en el cel mental on es creuen estels fugaços, satèl·lits, meteorits i unicorns.

Torna el ralentí, això es va acabant. Queda una mica de brillantor, i la veu, i res més. Et canta suau que no hi ha res millor que un pensament que et relaxa, i aquesta suavitat t'omple. Un últim estel fugaç creua, i tanca el moment, el teu cel lleuger, i ja prepares bé les orelles, el cor i els possibles xacres per escoltar de seguida i amb avidesa la cançó següent.