Les terrasses recollides i la xocolata desfeta - Recta final 5/5

Es despullaran les branques,

plegaré suaument les ales,

que amb el fred es contrauen,

i embolcallada em recolliré.

Em preguntaré què fer-ne

d'aquests vestits vells

i el meu plomatge mudarà.

Sentiré arribar "toc-toc" la calma

i amb mans obertes la deixaré entrar.

Rebré l'acollida del niu,

que no canvia de lloc ni de forma.

Voldré olors càlides i profundes

que escalfaran ventres i cors

i desplegaré mantes i dolçors.

Serà fred i tindré aviat un any més

per celebrar que la vida creix,

que les abraçades perduren,

i que la tardor a mi, em madura.