vuit dies


fa tres dies que no escric i és possible que sigui perquè no sé què dir, perquè no estic relaxada i perquè estic preferint llegir. em torno a sentir una impostora davant de tothom. en quin moment vaig creure que seria bona idea escriure cada dia, així sense un fil, sense un motiu, sense un tema? no. no ho estic fent com jo volia fer-ho. la veritat és que les xarxes han acabat guanyant. tenia la idea romàntica de trobar-me cada dia un moment davant l'ordinador, o el mòbil, per deixar anar la imaginació i que personatges, sentiments i fets m'atrapessin. i no. no sempre. he sentit aquesta embriaguesa algun cop. jo la volia cada dia. no renuncio a acabar l'agost. queden vuit dies.

Comentaris

  1. Aquest diàleg amb la teva Jo passada del dia que vas prendre la decisió d'aventurar-te en un repte d'escriptura... i que no va preguntar a la teva Jo d'avui si li estava bé aquest compromís.
    Que difícil és acontentar totes les versions d'una mateixa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.