Miro un videoclip de les Nancys Rubias i em recordo:
quant de temps he perdut sent una pedant.
Pel·lis que també hauria gaudit veient-les doblades,
discos de la Marató de TV3 he mirat per sobre l'espatlla,
bombos a negres que no he escoltat,
llibres de l'Elisabet Benavent que ni m'he plantejat.
No hi ha alta ni baixa cultura.
Hi ha una emoció,
un gaudir,
una genuïnitat,
una certesa,
un voler,
una lleugeresa.
Mentre el producte,
no oblidem que tot és producte,
estigui cuidat,
no m'alliçoni,
no em prengui per estúpida,
aquí seré,
rebent-lo.
Respirant,
receptiva,
oberta.
VIVA.
Foto: https://cortosdemetraje.com/me-encanta-nancys-rubias/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.