Aconseguir més temps. Esclafar-ho tot.

Desentumeixo els ossos dels meus dits encarcarats. Després d'una setmana em procuro una estona per mi, a una hora mitjanament tempestuosa, i obro el portàtil. Tinc ganes d'escriure en condicions. Vull sortir d'aquí, marxar, desaparèixer en les paraules per un moment. Vull que em surtin les ales que tinc arronsades i amb elles de companyia imaginar i volar.

Estic llegint Segui vora el foc (octubre 2014) del Jair Domínguez i tinc una mica d'admiració i una mica d'enveja, i una mica de ganes d'agafar una destral i ensangonar-ho tot. Me l'imagino escrivint de manera desenfrenada des del seu escriptori brut de cendra i ple de tasses buides, possiblement sense cap més responsabilitat que mantenir casa seva i alguns vincles, potser també un gos. Amb tot el temps del món que li quedava després d'això i de dir-la cada dia més grossa a la ràdio. Que aquesta idea que tinc no és real? Òbviament. No en tinc ni puta idea de com és ni de com serà la vida del Jair Domínguez. Deixeu-me viure en pau en el meu pla de la fantasia per un moment.

Els plans de la fantasia serveixen per impulsar-se a buscar un canvi. Ningú t'assegura que aquest canvi serà la solució a tots els teus problemes, ni que el pla que t'havies imaginat funcionarà com esperaves, ni que de cop ho petaràs i no t'hauràs de preocupar dels diners, els deutes i les factures, ni que podràs plantar el teu jefe d'un dia per l'altre i deixar d'amargar-te l'existència en una oficina mal climatitzada i un equip mal organitzat. Ningú t'assegura res. No hi ha un geni blau, ni un arbre-àvia, ni uns ratolins modistes, ni una poma enverinada. Encara menys cançons degudament planificades per manipular-te les emocions en el moment precís perquè et comprometis amb la dolça i somiadora narrativa.

Només hi ha la seguretat de l'avorriment per fàstic o el risc d'intentar una altra vida i estampar-te per haver somiat massa. L'opció intermèdia és incendiar-ho tot i amagar la mà. Que no es noti que has estat tu, que la impressió popular sigui que tu ets la víctima. Tot s'anirà esmicolant al teu pas sense pressa i sense pausa. Un fotograma de gratacels ensorrant-se, vistos des de l'oficina mentre tu t'ho mires i ho gaudeixes.

És ara que ja pot tornar a començar tot, i destruir-te encara més en l'intent.