Tinc deu bombetes tènues enceses damunt del meu cap
i milions d'estels uns bilions de metres més amunt.
Sona la introducció de Time de Pink Floyd,
des d'un altaveu ridícul d'un smartphone.
No l'he posada jo.
Es talla.
Qui l'havia posada s'aixeca.
Ha d'acompanyar l'unigènit a dormir.
Li dic unigènit perquè dir-ne primogènit seria mentir.
Un gos borda.
Sento grills.
De lluny cotxes circulant per una carretera, i més enllà per una autovia.
De prop, aquí davant, també en passen.
Una vegada des d'aquesta mateixa casa per aquesta carretera, vaig veure passar La vuelta a España,
i des d'aquesta casa vaig veure posar-se de peu l'unigènit per primer cop,
i des d'aquesta casa també el vaig veure nedar sense ajuda d'armilla ni maneguins,
i des d'aquesta casa, abans de ser pares, ens vaig veure mudats de dalt a baix per anar a un casament.
Aquesta casa, i les seves històries i la seves matriarques,
ens acullen cada estiu que tinguem ganes d'anar-hi.
Ja hi tenim records vius i també és,
una mica cada any,
la nostra llar.
Foto: https://www.rtve.es/deportes/20220905/vuelta-2022-horario-donde-ver-etapa-16-sanlucar-tomares/2400622.shtml
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.