i la meva pell,
perquè l'ànima
ja no hi era,
es va traslladar
tota sola
tota trista
tota tova
i tota buida
fins al llit
esmolada
esquifida
espantada
i estripada
va inflar-se
de plors
i de mocs
al matí
em vaig
despertar
i hauria
preferit
seguir sense
ser-hi sencera
*aquest poema és el 24/30 del repte de poesia d'instagram "POEMBER" 2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.