Passa al contingut principal

Sigue el rastro.

Un altre exercici proposat per l'Adolfo Serra. Es tractava d'anar a algun mercat de carrer, tipus rastro, o mercadal. He aprofitat que aquest cap de setmana ha estat la festa Tocs de Sant Roc a Rubí, i he fet algunes fotos de les parades d'artesans. Vaig trobar que aquesta tan "kitsch" s'adequava al que buscava.

Després del passeig i de la foto haviem de triar dos elements d'una mateixa foto i unir-los en una il·lustració. Aquestes són la meva il·lustració i la foto de la parada.

M'ho he passat molt bé. Disfruto fent il·lustracions que a priori no faria mai i que em fan sentir força còmoda.

Tècnica mixta, tinta i color digital.






Labels:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'endemà

Les nostres bicicletes viuen al balcó. Dormim amb ventiladors barats del Media Markt. Aquest matí no tenim pa fresc i n'haurem de treure del congelador, o esmorzar peres i meló. La fornera més propera fa cara de cansada sota les seves celles dibuixades i les parpelles pintades amb lila, es vol jubilar, encara no pot. Per davant del seu forn passa cada dia algun centenar de persones que van a treballar o en tornen, ben d'hora. Visc en un barri que treballa, que cria, que corre, que li falta temps per ser-hi. Que crida, que canta, que viu encara a les onze de la nit. Conviuen aquí la racialització, la migració i la diversitat. Una gamma de colors de pell i de colors de roba que mai havia viscut de manera quotidiana, vivia en una bombolla de barri blanc de cases grans. Mentre en barris treballadors convivim cadascú amb la seva circumstància però sabent que els nostres veïns no ho tenen millor que nosaltres, a dalt, a les bombolles superiors, impossibles de petar, decid
1 comentari
Segueix llegint

Pàgina d'esbossos IV | Exposició Més que te

49. Fa calor de llibre gruixut. 32. L’oblit és un petó d’agost abandonat sota la sorra. pell de gallina 25. Hem anat a dir-li a l’horitzó que l’hem trobat a faltar. 34. - Com em vas trobar? - Perdent-me 81. Que la vida és una i el poema és curt. 77. I si agafem el món i el girem fins a canviar-li el nom? 29. La vida és la festa sorpresa que t’organitza el destí. òvul-corona mortuòria-úter. MORT.
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint

Las ciudades invisibles de Italo Calvino. Ersilia y Valdrada.

Ersilia Valdrada Trabajo de la asignatura de proyectos en la Escuela Illa, de Sabadell. Cuando la profesora devuelva los trabajos les tomaré fotos con diferente iluminación para jugar con las sombras de los edificios.
1 comentari
Segueix llegint