"O no ho entens?
O no ho entens?
No ho entens? Que no ho entens?
Per mi que no ho entens, que no ho entens? Que no
Que és tocar fons
Que em vaig quedar paralitzat a la porta
Amb un somriure que s'anava esquerdant
Que allà vaig estar quasi tan fotut com quan estava amb tu
I que m'ho faig amb la primera que passa
Però sempre acabo descobrint un matís
Com costa d'assumir que el blanc i el negre encara siguis tu"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.