L'aplaudiment (al Rei dels Verns).

 

“amb grans treballs a la fi arriba a port,
entre els braços, l'infant era mort.”
(Poema de Goethe interpretat per Roger Mas)

L'aplaudiment (al Rei dels Verns)

I

Un nen acaba de morir
de fred
i el públic
aplaudeix.

Un nen acaba de ser assetjat
per la mort
i el públic
ovaciona.

Un nen acaba de viure
el terror
i el públic
enfervoreix.

Un home acaba d'acompanyar la mort
del seu fill
i el públic
no plora.

Un pare acaba d'esquinçar-se i
gelar-se
i el públic
no es trenca.

Un pare i un fill fulminats al bosc,
encalçats per la mort,
i el públic ja implora
la següent cançó.


II


Calleu tots i deixeu el silenci
sepulcral honrar la vida d'aquest infant,
mirar de cara el dolor d'un pare.

Permeteu que s'escoli dins vostre,
sentir-ho,
entendre-ho.

Esclata l'aplaudiment,
jo només estic trencada.


23-1-2022


Comentaris

  1. Gràcies. Els sentiments es desplacen. No corresponen a la realitat del present. Fora de lloc. No tenim la bona peça, i el puzle no surt...

    ResponElimina
  2. Fa uns anys vam anar veure la Passió a Olesa.
    Al final de la crucifixió també van aplaudir i cridar braaavooo...
    Em va xocar molt, com per a tuel poema de Goethe, perquè nega la realitat de la mort d'un ésser innocent, i queda sols com un espectacle.
    La mort de Jesús té un significat molt intim i important per a molta gent, i la resposta havia de ser un gran silenci...
    No hi vaig voler tornar mai més.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.