Pinzellades IV (poema a l'existència)

el dia

 

IV


Tancades en cel·les grises,
anhelant trepitjar la terra
nues,
cridàvem com la rosa que
salpa.

Desesperades.

Amb l'interior
trencat

hem sobreviscut
amb l'esperança del bosc.

Desfloríem.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.