poember 01
muerte/mort
quienes se dejaron caer
para reunirse con la muerte
se encontraron tan
ensombrecidos,
abandonados,
ahogados,
doloridos
y solos
como quienes
se reunieron con la muerte
cuando los dejaron caer
Avui comença el novembre i amb ell el poember amb la paraula Muerte.
Fa cosa d'un any que penso molt sovint en la soledat que, només puc imaginar, senten i viuen en les seves carns les persones quan decideixen marxar massa d'hora d'aquest món. Encara més en la soledat crua i punyent en el moment de fer-ho, contraposada a la mort de persones que han pogut marxar en braços d'algú estimat, sigui a casa o a l'hospital.
No puc evitar pensar en l'abandó polític i desesperat de les persones perdudes per sempre a València.
