EL GAT LILA I ALTRES CONTES

Exposició ubicada al CRAC (Centre Rubinenc d'Alternatives Culturals) de Rubí, de novembre 2023 a gener 2024.

Hi ha exposades les il·lustracions del llibre El coixí de terra no vol ser una sabata, i també dues sèries una sobre el cos, Companya, i una altra basada en les reines de Cors, Piques, Diamants i Trèvols que batallen amb Espases, Orus, Copes i Bastos com a armes, Reines i Senyores. També petita mostra del procés de creació del llibre creat amb El Poblet. A més del text El gat lila, acompanyant la il·lustració de la portada. A qui visiti l'exposició li proposo un joc de relacionar els poemes del llibre amb la seva il·lustració, les solucions del qual poden trobar aquí al blog.

A més, les dues sèries abans esmentades estan acompanyades dels textos que em van inspirar. Em sembla que moltes vegades la il·lustració em vol dir alguna cosa que només puc extreure després a través de l'escriptura.

També hi ha altres textos, sis, d'èpoques molt diferents, algun del 2009, del 2011, del 2019... Amb els que es pot observar que tinc imatges molt integrades que utilitzo en la meva narrativa des de fa molts anys. El foc, la buidor personal, la mort... però també la repetició, la comparació, l'intercanvi... Aquests textos són Cala foc, Todo arde, Whisky i cafè, Alexítimia, Pere i 21 gramos.

Em van preguntar, fent referència al color del gat, si això volia dir que el gat era feminista. D'entrada vaig rebutjar la idea perquè em molesta, una miiiiiiiica, que els colors s'etiquetin i es facin servir per identificar persones, grups de persones, ideologies o estats d'ànim. Però després donant-hi voltes, vaig veure que sí. Que part dels textos de l'exposició, sobretot els dos que acompanyen les sèries, ho són, de feministes. Parlen de dones que trien cuidar-se i prioritzar-se i créixer, i d'una dona que tria tot i no estar còmoda amb el seu cos, estimar-lo i tractar-lo amb més amor.

Així que sí, quan hi entreu, estareu en una exposició feminista, perquè jo en sóc. Perquè el que expresso i la meva manera de viure ho és, o vol ser-ho. També és fosca, i trista i melancòlica, i a l'hora esperançadora. Perquè també aquests aspectes formen part de mi.

Si has arribat fins aquí, moltes gràcies per llegir, i si has vist l'exposició, pots deixar-me aquí mateix un comentari.

Gràcies!