T'espargeixes tota tu per terra, vísceres escampades, sang i fetge i pulmons i crits i pous i cavernes, una obertura infinita que tot ho expulsa.
Per enèsima vegada creus que mai més et recolliràs i t'aixecaràs i caminaràs. Ara mateix et veus eternament encaixada entre el somier i el terra. El teu refugi on mai res ningú et pot fer mal, tampoc bé.
El racó on tot es congela i paralitza. Aquí no li deus res a ningú, ni t'espera ningú, ni et troba ningú. Invisible i inodora i inaudible, desapareixes per miracle infús.
Reapareix la trapa quan has endreçat l'intestí prim i el pulmó dret i has tancat matusserament i de nou la ferida. Amb la sang i altres fluids no hi pots fer res, s'assecaran i faran de record, de testimoni.
L'obres i et deixes baixar i al final de la caiguda llarga com cent cinquanta dies no hi ha una planta amortint el cop sinó alleujament.
Per enèsima vegada creus que mai més et recolliràs i t'aixecaràs i caminaràs. Ara mateix et veus eternament encaixada entre el somier i el terra. El teu refugi on mai res ningú et pot fer mal, tampoc bé.
El racó on tot es congela i paralitza. Aquí no li deus res a ningú, ni t'espera ningú, ni et troba ningú. Invisible i inodora i inaudible, desapareixes per miracle infús.
Reapareix la trapa quan has endreçat l'intestí prim i el pulmó dret i has tancat matusserament i de nou la ferida. Amb la sang i altres fluids no hi pots fer res, s'assecaran i faran de record, de testimoni.
L'obres i et deixes baixar i al final de la caiguda llarga com cent cinquanta dies no hi ha una planta amortint el cop sinó alleujament.
Canvies d'estadi. Sublimes. T'has fet gas. Lleugera arribes a cada racó del sota les coses. Descanses amb la seguretat que tard o d'hora et refaràs i tornaràs a enfilar-te fins a la benaurada trapa cap al pla de la realitat.
Aquí fora hi ha el teu cos, viu i absent. Et veiem, et toquem, et mirem, però no et trobem, ni t'entenem, ni t'atenyem.
Només t'esperem.
Aquí fora hi ha el teu cos, viu i absent. Et veiem, et toquem, et mirem, però no et trobem, ni t'entenem, ni t'atenyem.
Només t'esperem.
Foto de Filipe Delgado: https://www.pexels.com/ca-es/foto/llum-espai-fosc-tunel-1601495/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.