La por de caure

 

Sóc un núvol esborrifat i descol·locat des de fa dies, des que em vas deixar penjada a la vora del llac. Han passat prou dies per a canviar de llunes. Avui tenim la quinze i la set, orbitant-se mútuament a través del cel. Si no haguéssim perdut el portal que vaig preveure ara estaríem fora durant onze mesos més i en tornar només hauria passat una tarda.

Però no. Vas fallar i jo em vaig haver de recollir els trossos i recompondre'm perquè la vida segueix i no tinc més remei que seguir convivint, responent i respirant. En descongelar-me no m'he refet del tot bé. Sóc més líquida i inestable. Sóc més sensible i respiro diferent.

M'és més fàcil sobreviure si estic enfurismada amb tu. Amb la teva desaparició sense notícies ni senyals. Amb la seguretat de pau i llibertat que m'havies promès. Has desaparegut del tot, sense deixar rastre. Em mantinc en equilibri gràcies a la ràbia que m'imposo.

Em vaig arrossegant amb peus de fang que aviat deixaran d'aguantar-me. Ja puc fer-me la forta, que el cap d'or ho destruirà tot estrepitosament quan el fang cedeixi en escoltar la veueta que t'excusarà dient que potser estàs molt malalta o que algú t'ha fet molt de mal. El cap rodolarà per carrers i avingudes. Aplanarà cotxes, aixafarà persones, encastarà gossos, derruirà escoles, cases, l'ajuntament i el castell i persones espaordides fugiran intentant salvar-se. Fet això, la vida seguirà seguint i em tornaré a construir, aquest cop més sorrosa, igual d'inestable, igual de sencera però tocada, fent més fàcil la propera i definitiva destrucció.

Per això, per la por de caure i esmicolar-ho tot, em continuo mentint amb poc èxit dient-me que ets una persona odiosa que mai va voler desaparèixer amb mi i encara menys estimar-me i que quan tornis desesperada estaré tan lluny de tu i per fi m'ho hauré cregut i, orgullosa, no et voldré escoltar, i encara menys sentir.



*Aquest text l'he escrit inspirant-me en la il·lustració de la Montsino, tot seguint el fil de la història que vaig escriure amb la de l'Araceli. Gràcies Montse!! 😀