El gust del silenci

Trobo el meu lloc
quan reconec
la meva necessitat
i distingeixo
la sensació física
que em remou. 

Així que surto,
sola,
passejo,
miro,
allargo la vista,
m’assec,
llibreta i bolígraf.
Ja sento el gust
del silenci corrent
pels meus dits.

Escric quasi una hora,
a l’ombra d’un arbre,
fins que m’he recarregat
de mi.

Així que m’aixeco,
sola,
passejo,
miro,
allargo la vista,
visito el cementiri,
comparo les tombes.
Ja sento el descans
de les dècades corrent
pels meus sentits.

Camino quinze minuts,
al pas dels nínxols,
fins que sento que ja estic
amb mi.

Torno cap a casa
quan sento
la meva lleugeresa
i distingeixo
que estic menys allí
i més aquí.