L'Amy, segura de si mateixa, vestida de groc s'asseu a la vora de la finestra. Rep la visita del blauet, que s'apropa distret a la finestra. Remena la terra del test, no comptava que la seva tradescantia sobreviuria. Per primera vegada a la seva vida un ésser viu amb qui comparteix vida floreix, no pateix, ni es destrueix a si mateix, només és.
Deixa les seves ulleres a la tauleta de nit on reposen els seus pensaments matinals enquadernats. S'acosta el got de vidre i beu. És aigua. Fa un parell d'anys que és només aigua. Neta de intoxicacions. Neta de pors. Incòmoda i imprevisiblement serena. Això és nou. Encara s'hi ha de fer. Li agrada. Però encara no es reconeix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.