Ahora hacemos como que gritamos pero es mentira*

  

Seré sincera,
he estat tramposa.

La publicació anterior
fa més d'un mes
que estava escrita.

I encara diria més.

L'he penjada fa dos minuts,
no fa dos dies.

La màgia de l'internet.
Tot és susceptible de ser una mentida.

I és que em sembla que fins que no torni a casa,
al meu escriptori
amb la meva tassa de cafè americà,
el murmuri de la plaça,
les làmines de la Ter,
les piles de llibres,
el meu caos contingut,
el meu silenci relatiu,
les meves muntanyes de llibretes,
la meva llum del balcó,
el meu horari lliure d'horaris,
la meva amanida de ruca i alvocat i mozzarella i olives,
no tindré el meu ambient preferit,
no tindré la sensació adequada,
no tindré l'espai mental necessari
per escriure relaxada i lliure i lleugera i optimista.

ÀNIMS, QUEDA POC.

* frase de la cançó Rimapatxa western de The Mamzelles, del disc Que se desnude otra.