Cintes

El monyo estira tant que els pensaments arrelen però no creixen i no arriben a trobar-se amb altres pensaments ni sentiments d'altres cabelleres.

Queden lligats i cenyits. Cintes i llaços de colors que despisten el fons de les tasses de cafè que preniem.

Tot s'esvaeix com el fum dels escenaris. Mutant amb el colors, quedaran apagats quan l'espectacle arribi al final.

I ja fa temps que va acabar. Tot i així seguim de cara a l'escenari. Esperant que un senyal ens ensenyi a tornar.