13. Tens petons amagats per tots els racons de la boca. I, en canvi, hi ha nius que saben i poden rebre totes les rialles, obertes, disponibles, capaces, incansables, insadollables i sadollades a l’hora.
Insadollables d’experiències, sadollades d’amor, acceptació, autoestima, plenitud i de límits.
71. Escriure és com arrencar-te una crosta del genoll i, després, mirar-te la ferida.
Entrar en fase de son profund i de tan cansada baixar encara més tot somniant i allà, baixar encara més en el pou on et trobes, a través d’una petita clivella per on et filtres, desfeta buscant la terra que porta l’aigua per unir-t’hi i tornar a sortir, viva, verda, valenta.
24. Un dia d’aquests, deixo les excuses i començo a escriure tot això que tinc al cap.
Por, vergonya, pudor, incertesa, pànic, vertigen, un rap, què diran, què faran, què pensaran. Et cal explotar, sense disclaimers, sense prudència, explicar-te, trencar-te, escampar-te tota i a tot arreu.
42. Jugo amb les paraules, em faig trampes i perdo.
Jugant al solitari a vegades miro sota les cartes per si trobo una solució màgica pels meus huracans i les faltes de perdó. Mai n’hi ha, però almenys puc saber si d’aquella partida me’n podria sortir o no.
23. Ets el caos que m’organitza.
La tempesta necessària perquè arribi la calma, el rebombori necessari per apreciar el silenci, els huracans (o tornados?) que duen un centre quiet i reposat.
19. Era fosc i vas ser llum.
No hi havia nord i vas ser la brúixola. No hi havia camí i vas ser riu. Estàvem tancats i a través de tu m’escapava i alliberava i me n’oblidava de tot.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.