Pàgina d'esbossos I | Exposició Més que te

 38. M’hipnotitza la bellesa d’aquest punt final.

Un final desitjat, un final esperat i també un final que fa pena i fa mal. Un final que obre portes, un final que en tanca una altra. Un final que renuncia a més punts i seguit.

Un final que de tan cru va ser poesia, que de tan distant va esmicolar l’aire i em va trencar per dins fins a convertir-me en un rierol de sang i fetge i plors.

6. Regala’m el vertigen de caure tendrament.

Caure des de 15 pisos.

Caure des d’un pont. Caure des de dalt les il·lusions i esclafar-se fort escampant la pena i les entranyes, esclafant els ossos del cor fent que el buit ja no existeixi i suau, marxi, deixant-te en pau.

73. Si jo fos dilluns no podria parar de ploure.

Torna la pressa, tornen els horaris, perdre l’autobús pels pèls, torna l’escola i torna la meva apreciada, atresorada, desitjada, soledat.

cadena, pes, mandra, amargor - planta amarga

ajenjo (donzell)

Artemisia absinthium

74. El temps ho domina tot, menys les tardes de diumenge.

Un diumenge infinit, les vacances amb la Ruth i el Ricard. Ens oblidem de quin dia és, quina hora, quin mes, on som, on vivim, quin país, quin planeta i només tornem a lloc quan ens criden a dinar, quan preparem l’arròs, quan ens remullen les onades.

pau

calma

repòs

lleugeresa

timeless

sense responsabilitats

43. Tinc molt silenci per oferir-vos

Si no callo ho rebento, cremo, destrueixo, esquinço tot. Si no callo em rebento, em cremo, destrueixo, esquinço tota. No callo per fer silenci. Callo per no fer soroll.

hasta el coño/indiferència

35. La rialla no para de buscar una boca com la teva.

Una bombolla fràgil, gràcil, tàctil, que busca i rebusca per tenir un lloc on habitar i quan troba el niu que voldria, ja està ocupat, i la recerca continua.

*porta

*plaer

*mentides

*pintallavis

exclusió

perdut

laberint

tristesa

esquivar

exclusivitat, distància