Aquestes rodones de colors santjordiencs, que s'assemblen curiosament molt als nadalencs, és el més a prop que estic aquest any de fer una il·lustració de Sant Jordi. Si és que no m'arriba la vida. Per què s'hi ha de ser, no? Clar. Mai hi ha prou vida, ni hores, per fer-ho tot.
Però també vull dir que no he sentit la necessitat de FER fins que no he entrat aquí (a l'instagram) després d'uns quants dies. És aleshores que he sentit que HAVIA DE SER-HI.
Però no. La vida no és aquí. És a fora. A la llum del carrer, al soroll dels cotxes, als plats que sento desde la galeria, a les truites del sopar, al parc de la sortida del cole, a les paraules que escric a les notes del mòbil i al word de l'ordinador, als modelitos que m'emprovo per la boda que ve, a la tinta que corre en les meves llibretes, a les meves mans, les meves orelles, els meus ulls, la meva llengua i la meva pell.
La vida és el que passa mentre t'adorms desperta mirant una pantalla.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltíssimes gràcies per comentar! Aprecio sincerament el teu temps i les teves paraules i la teva intenció.